Una imatge parla sobre el poder de la paraula, del català.
És una vinyeta de ANTHONY GARNER a l'Avui i acompanya un article sobre la situació de la nostra llegua.
Uns fragments:
Quan dos idiomes comparteixen territori sempre n'hi ha un que guanya i un altre que perd. Contra els defensors del perversament anomenat bilingüisme, si tots els parlants d'una llengua en dominen una altra de més potent, no es pot evitar una contaminació gradual.
....
Quan l'escola ens plantegem que cal aconseguir més treballs en català sabem que no ho teim fàcil i costa no aceptar la fatalitat:
El castellà és la llengua dominant en la majoria dels àmbits. I ha arribat també a ser considerada la llengua de moda entre l'adolescència i la joventut.
Què podem fer per no semblar uns romàntics o uns carques defensant una llengua que aviat es podrà considerar minoritària també al territori català?
Hi ha moltes maneres de combatre'n els símptomes. Per exemple, si parlem de polítiques públiques, incentivant totes aquelles iniciatives que serveixen per escampar usos i modes entre els joves, en tots els àmbits on s'expressen massivament.
On són aquestes polítiques? A quina porta s'ha de trucar?
Anar a l'
article de Vicent Sanchis a l'Avui: El català, llegua o dialecte?
